La nit del 31 de desembre és tradició reunir-nos amb familiars i amics per seguir les campanades mentre mengem el raïm. Però, com va néixer aquest costum?
Per entendre’l, cal recordar que, al segle XIX, moltes persones no tenien un rellotge a casa. Els rellotges públics i les seves campanes eren una referència per conèixer l’hora. Reunir-se a la plaça per escoltar les dotze campanades era una manera de celebrar l’arribada del nou any.
El rellotge de la Puerta del Sol
A Madrid, el rellotge de la Reial Casa de Correus, a la Puerta del Sol, es va inaugurar el 1866. Amb el temps, aquesta plaça es va convertir en un dels grans punts de trobada de la celebració.
A finals del segle XIX, el costum d’aplegar-s’hi per acomiadar l’any ja anava prenent força. Més endavant, la ràdio i la televisió van permetre compartir el moment des de casa.
La primera retransmissió televisiva de les campanades de la Puerta del Sol va tenir lloc el 1962. Des d’aleshores, el rellotge ha quedat estretament lligat a les celebracions de Cap d’Any.
I els dotze grans de raïm?
El costum de menjar raïm al compàs de les campanades té diverses explicacions. Una el relaciona amb les celebracions de l’aristocràcia, en què es prenia raïm i xampany, i amb la posterior popularització d’aquest hàbit.
Sigui com sigui, avui els dotze grans de raïm són protagonistes d’un ritual compartit amb què donem la benvinguda a l’any nou.